Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès

Aula d'Extensió Universitària Castellar del Vallès, 23 de febrer 2010
Victòria Martí Candini

Els secrets de la música I Conferenciant: Xavier Chavarria Talarn

La darrera conferència de l'Aula va ser, l'inici de tres sessions que formen un monogràfic sobre el mateix tema, les quals és desenvoluparà en setmanes alternes. El presentador fou un vell conegut nostre, el musicòleg, periodista i llicenciat en Filologia Catalana, en Xavier Chavarria, que ha centrat la seva carrera professional a l'entorn de la música, ja sigui com a crític, guionista, director de cant coral, professor, realitzador, presentador, etc. No podíem haver trobat una persona més adequada per exposar aquest cicle.
El professor Chavarria va començar la conferència dient que no cal saber música per a gaudir-ne. Val a dir que, el què si s'ha de tenir, és una actitud oberta i seguir-ne el fil. Segons el professor, sabem més música del què ens pensem i ens ho demostrà al fer-nos escoltar el "Te Deum", del compositor del Barroc francès del segle XVII, Marc-Antoine Charpentier. La majoria d'assistents ignorava de quina melodia es podia tractar però, al sonar els primers compassos, va recordar aquelles estrelles blanques sobre fons negre, que significaven la connexió amb la xarxa de televisions europees, l'Eurovisió (especialment el Festival musical que porta el seu nom). Qui havia de dir que aquella música tan popular va ser composada fa més de 300 anys?
Hom s'ha d'introduir en el món de la música graonadament i una bona manera de fer-ho és a través de "Les quatre estacions" d'Antonio Vivaldi, composada el 1725, és una obra que consta de 12 moviments (tres per cada estació). Totes les músiques tenen la seva estructura des del fragment inicial fins al final i un tipus de composició molt emprat és el rondo (del francés rondeau, o dansa en cercle), una forma musical basada en la repetició d'un tema musical que va reapareixent, alternant amb altres, la qual cosa es pot observar en l'audició de l'obra abans esmentada. La imaginació és imprescindible per entendre la música: Violins per simular el ocells; timbals per als trons de la tempesta, violoncels per al murmuri dels rierols, etc. "El Vals de les Flors" de "El Trencanous", de Piotr Ilich Tchaikovsky, també segueix la mateixa estructura musical. El nombre de músics que necessita un conjunt per interpretar música clàssica pot anar des de poques persones (música de cambra), fins a més de cent músics (Orquestra Filarmònica de Berlin). Vam poder observar a la pantalla, una multitud de persones (semblava un camp de futbol), que estaven seguint un concert d'aquesta gran orquestra, en un auditori a l'aire lliure, de manera lúdica i gratuïta.
La música s'ha d'escoltar en viu i en directe per a poder-la gaudir intensament. Si s'escolta bé, no és avorrida.
Com a curiositat, el Sr. Chavarria ens va dir que l'arpa té 7 pedals i 47 cordes i que les cordes estan pintades (notes DO de color vermell i notes FA de color blau), per assenyalar a l'arpista on estan situades.
Val a dir que no tot s'acaba en la música clàssica, avui hi ha música per a bandes sonores de pel·lícules de molta categoria, per exemple, la de "La pantera rosa" de l'americà Henry Mancini. Aquestes grans orquestres actuals, també podrien tocar música simfònica clàssica. Un concepte erroni, és pensar que els intèrprets de jazz no tenen massa tècnica musical, en canvi, per a ser un bon músic d'aquest estil, s'han de posseir els mateixos coneixements que un intèrpret de música clàssica i, a més a més, ser capaç de tocar espontàniament. El jazz té una estructura definida, tot i que, a vegades, sembla una improvisació constant, sense director ni partitura (els músics la tenen al cap); un instrument passa la pilota a l'altre i acaben amb un final ben conjuntat.
Hom pot saber si una partitura és una obra d'art musical perquè perdura, en canvi, una peça comercial i de consum és per escoltar i llançar.