Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Castellar del Vallès

Aula d'Extensió Universitària Castellar del Vallès, 16 de febrer 2010

Victòria Martí Candini

El Dr. Josep Trueta i Raspall Conferenciant: Àngels Aymar Ragolta
La setmana passada, a l'Aula, la Sra. Àngels Aymar ens va parlar del què fou un famós cirurgià ortopèdic, el Dr. Josep Trueta. Ho va fer mitjançant una exposició que ella domina molt bé: El teatre.

Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona el 1983, la seva vida professional ha estat vinculada a aquest art en moltes facetes, essent el seu darrer treball l'autoria i direcció de "Trueta", una obra estrenada al Teatre Nacional de Catalunya, el gener de 2009.

En Josep Trueta i Raspall va néixer al Poblenou de Barcelona, el 27 d'octubre de 1897, en el si d'una família de metges. Malgrat l'interès que tenia pel dibuix i la pintura, aconsellat pel seu pare, estudià Medicina a la Universitat de Barcelona. Després d'obtenir el doctorat a Madrid, entrà a treballar amb l'equip del Dr. Manuel Corachan, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s'especialitzà en Cirurgia de les extremitats. El 1923 es casà amb Amèlia Llacuna, una noia de casa benestant que en aquells temps era campiona de tenis. Van tenir tres filles: Amèlia, Montserrat i Tula (encara viuen les tres), i un fill: Rafaló, que va morir de petit a causa d'una malaltia pulmonar greu, fet que va marcar per sempre la vida del matrimoni.

En Pep (com l'anomena la conferenciant), era metge d'una Mútua que tenia assegurats d'empreses metal·lúrgi-ques, els quals, moltes vegades, presentaven greus ferides produïdes per les màquines. Amb ells va posar en pràctica el mètode del metge nord-americà Winnet Orr, ja que com a professional, es resistia a amputar un membre que tenia probabilitats de ser conservat. Aquest mètode consistia en rentar la ferida amb aigua i sabó, extreure'n els cossos estranys, engrandir-la per a retirar els teixits en mal estat, posar-hi una gasa vaselinitzada i immobilitzar el membre afectat amb un embenatge de guix durant 21 dies, sense obrir cap finestra ni realitzar cap cura. En esclatar la guerra civil, va utilitzar aquesta tècnica per a guarir la població civil i els soldats que venien del front, evitant gangrenes i dolor als ferits afectats i salvant moltes vides.

Va estar perseguit i prop de la mort diverses vegades, uns, el consideraven feixista i els altres, republicà o desafecte al règim. Catalanista convençut, el gener de 1939 marxà cap a l'exili a Perpinyà (França), on l'esperaven l'esposa i les filles. El Foreign Office Britànic va enviar les doctores J. D. Collier i D. Rusell per convidar-lo a anar a Anglaterra, a donar unes conferències sobre el tractament que havia aplicat a las ferides produïdes en la guerra espanyola, lliçons que varen ser molt profitoses per als anglesos, ja que els van ajudar a preparar els serveis d'urgències per a la imminent guerra europea. El matrimoni Trueta va arribar a Londres el febrer de 1939, sense saber anglès i deixant les filles en una colònia infantil del sud de França. Amb l'excusa de les conferències, els anaven retenint gentilment com immigrants, però, la integració era molt difícil, les tensions familiars augmentaven, passaren tres mesos abans que poguessin reunir-se amb les filles i com que, en temps de pau, un metge estranger no pot exercir com a tal a Anglaterra, el ministre de Salut Pública el nomenà el seu conseller privat en cirurgia de guerra perquè pogués treballar. El 1940, el van escollir membre d'Honor de la Societat Britànica d'Ortopèdia i llavors s'instal·là a Oxford contractat per la Universitat vivint 30 anys en aquesta ciutat. Val a dir que aquesta situació no va significar que la societat anglesa els acceptés i això queda palès en un diàleg de l'obra teatral que explica les raons perquè el metge es vol quedar a Anglaterra i no anar a Veneçuela, tal i com li oferien en una carta d'invitació per instal·lar-se en aquell país.

Pep: "Però aquí m'han vingut a buscar. Aquesta és la gran diferència! Em consideren, em conviden a donar conferències i m'ho estan arreglant perquè pugui treballar a l'hospital.

Amèlia: "Això és el què t'han dit. També deien que només ens hi estaríem quinze dies i ja ho has vist. Han trigat tres mesos a portar les nenes fins aquí. Ara et necessiten perquè es veuen la guerra a sobre, però tu no ets britànic, i per a ells... sempre seràs un estranger honorari.

La recompensa dels anglesos va ser nomenar-lo doctor "Honoris Causa" de la Universitat d'Oxford, arribant a ser professor emèrit de Cirurgia Ortopèdica de l'esmentada universitat. També fou nominat membre d'honor de la Societat Britànica d'Ortopèdia. Encara que va ser reconegut a nivell internacional amb moltes distincions (va ser proposat dues vegades per al premi Nobel de Medicina) i la seva tècnica va formar escola (metges de tot el món el reconegueren com un gran mestre), a Espanya, el règim franquista no va permetre que es publiqués res on figurés el seu nom. El matrimoni Trueta va tornar a Catalunya, el febrer de 1967 i ell deia: "No sóc d'aquí ni d'allà; només sóc metge".. Però el reconeixement del seu país per la gran feina feta a la humanitat, va arribar tard i en alguns casos pòstum. Va morir el 19 de gener de 1977, després d'una llarga malaltia. A l'acte celebrat a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, en l'ocasió de rebre el doctorat "Honoris Causa" de la Universitat de Barcelona, amb gran emoció, va pronunciar el que havia de ser el seu darrer parlament públic: "La llibertat ha estat consubstancial en la meva vida. Cap del nomenaments no ha tingut el significat d'aquest, que és el retorn de debò a la terra que vaig deixar, perquè no volia veure morir la llibertat a casa nostra i em plau de rebre aquest títol quan la llibertat hi torna".